Comparació entre les teories del desenvolupament humà

En aquesta primera entrada del blog, us presentem la comparació entre les principals teories del desenvolupament humà. En aquest escrit, compararem quatre psicoanalítics; Sigmund Freud, Jean Piaget, Erik Erikson i Henry Wallon. Tots ells van estudiar els canvis psicològics i de conducta de les persones al llarg de la vida.

Per començar trobem la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud, aquest psicoanalista creia que la pulsió sexual és la força motivadora més important, no com a l'acte sexual sinó com a font de plaer. Freud va observar que, en diferents etapes de la nostra vida, trobem plaer en diferents parts del cos. Va poder veure que els infants obtenen plaer en l'acte de xuclar, com podria ser el pit de la mare, el biberó, els dits, el xumet... i posteriorment experimenten el plaer anal de retenir i expulsar. A l'edat de tres o quatre anys, descobreixen els òrgans genitals. Molt més tard, en la maduresa sexual, l'ésser humà experimenta, obté plaer a partir de les relacions sexuals. Segons això va poder establir unes fases que constitueixen una veritable teoria de períodes. A continuació us procedirem a explicar la cinquena i última fase de la seva teoria.

La fase a analitzar és la genital. Aquí trobem la pubertat, és a dir l'adolescència, però hem de remarcar que aquesta etapa dura fins a l'edat adulta. Els individus comencen a tenir certa curiositat per la sexualitat, a respondre els dubtes sobre aquesta, a trobar la seva identitat. Trobem certs enfrontaments socials, ja que en aquesta etapa es desenvolupen definitivament els trets de la nostra personalitat. En aquesta etapa, creix un interès pel benestar de les altres persones i l'objectiu principal és mantenir un equilibri a la vida.

Tot seguit la teoria del psicoanalític Jean Piaget. Piaget va dur a terme la teoria dels estadis, aquesta teoria divideix el desenvolupament humà al llarg de la vida en diferents etapes: infància, adolescència, maduresa i vellesa. Aquesta divisió en etapes es considera la més moderna, ja que quan es va fer per primera vegada, la psicologia del desenvolupament estava més entrada en la psicologia infantil, en canvi ell ja va destacar altres etapes de la vida humana.

Piaget, contràriament a Freud, entén l'efectivitat com un subproducte el qual és cognitiu, que considera com el concepte fonamental. El mètode de Piaget es basa en una conversa oberta amb el pacient, formulant-li preguntes que afavoreixen la seva pròpia actitud mental. Aquesta teoria està formada per cinc estadis i nosaltres, tot seguit, farem una breu explicació de l'últim.

Aquest període, l'estadi formal, va dels 12 anys en endavant, això engloba l'adolescència i l'adult. És caracteritzat per l'assoliment del raonament lògic, en altres paraules, tenim una capacitat lògica per arribar a certes conclusions. Segons Piaget, ja tenim la capacitat de formular idees de coses que encara no ens han ensenyat o no hem après i comprendre idees abstractes o que seran possibles en un futur.

En aquesta etapa, tenim la capacitat de reflexionar sobre els problemes i pensar diferents solucions per aquests, i també pensar en el món que ens envolta. Es desenvolupa una major comprensió del món i es té la idea de causa-efecte.

Pel que fa a la teoria del desenvolupament psicosocial d'Erik Erikson, és una de les més importants i acceptades per les diferents variants psicològiques. Aquesta tipologia ha marcat la base de la psicologia evolutiva.

Erikson amb la seva teoria va tractar de veure com un individu madura físicament i emocionalment juntament amb les reaccions que aquest ha fet provocar en les seves activitats i les seves accions. Aquesta també observa com s'adapta al procés de canvi constant de la vida, és a dir, en els canvis que es produeixen al món i que resulten incontrolables.

Aquesta es diferencia de les altres teories en el fet que aquesta consta de vuit estadis. Nosaltres ens centrarem en el cinquè estadi.

Aquesta etapa està més limitada que les d'altres psicoanalítics, ja que comença als 12 anys i acaba als 18-19, és l'època de l'adolescència. Aquí s'experimenta una cerca per poder trobar la teva identitat, ens preguntem qui som, i fins i tot patir una crisi d'identitat, aquesta farà que tots els conflictes de les etapes anteriors tornin a sortir a la llum. Els individus volen ser autònoms i independents, per tant volen mostrar-se distants de les figures paternes. Es prefereix passar temps amb els amics i es comença a decidir el futur, on viure, què estudiar, que volen ser, ...

Trobar "el tresor" d'aquesta recerca pot arribar a ser complicat, ja que pot generar dubtes i confusió sobre la teva identitat.

Continuem amb l'última teoria. Aquesta és la del psicòleg i polític Henry Wallon i es titula: etapes del desenvolupament. Per ell, l'objectiu de la psicologia era l'estudi de l'home en contacte amb el qual és real, que comprèn des dels reflexos primitius fins als nivells superiors del comportament. Wallons va plantejar la necessitat de tenir en compte els nivells orgànics i socials per així, poder explicar qualsevol comportament, ja que segons ell, l'home és un ésser eminentment social.

Per a Wallon, l'ésser humà es desenvolupa segons el nivell general del medi al qual pertany, així bé, per diferents medis hi ha diferents individus. Per una altra banda, el desenvolupament psíquic no es fa automàticament, sinó que necessita un aprenentatge, al qual es fa a través del contacte amb el medi ambient.

L'autor considera que la infància humana té un significat propi i un paper fonamental que és el de la formació de l'home. En aquest procés de la infància, es produeixen moments crítics del desenvolupament, on són més fàcils determinats aprenentatges.

La teoria consta de cinc estadis com la de Freud i Piaget, i tot seguit us explicarem el cinquè.

És caracteritzada per tenir unes competències desenvolupades, tot i tenir un problema amb la personalitat, ja que aquest període és un moment de canvis en tots els aspectes. Pel que fa a l'edat, és a partir dels 12 anys, l'etapa de la pubertat i l'adolescència. Aquí es comença a tenir sentiment de responsabilitat i a ser autònom. L'objectiu principal és trobar el jo, és a dir, la teva identitat. L'individu és capaç de formular situacions hipotètiques i pensar en les diferents possibilitats que pot haver-hi.

En conclusió, totes les teories tenen trets en comú, cada un dels psicoanalítics pensa que en l'etapa de l'adolescència hem de trobar el nostre jo, és a dir la nostra identitat. Aquesta pot presentar una sèrie de problemes, però ja tenim la capacitat d'analitzar la situació i escollir la millor solució, ja que hem de pensar que pot tenir conseqüències. Encara que puguem observa aquestes semblances, també ens hem de fixar en totes les diferències que comporten cada una d'aquestes teories. Podem observar que cada autor es centra en un concepte per observar, Froid en el plaer, Piaget en el cognitiu, Erikson en la personalitat, i per últim Henry Wallon en l'eduació. Aquestes són les principals diferències, però també es diferencien en els estadis. S'ha de dir que Freud, Piaget i Wallon, més o menys distribueixen cinc estadis en les mateixes edats, en canvi, Erikson considera vuit estadis amb unes edats totalment diferents.